És possible estar actualitzat quan es tracta de tecnologia?

La societat ha evolucionat molt i molt ràpid en els últims temps. Ja fa uns quants anys que vam fer el pas de la societat industrial a la societat de la informació. Segons la pàgina http://mercadosunidos.wordpress.com la societat de la informació és un estadio de desarrollo social caracterizado por la capacidad de sus miembros (ciudadanos, empresas y Administraciones Públicas) para obtener y compartir cualquier información, instantáneamente, desde cualquier lugar y en la forma que se prefiera. Se trata de un nuevo tipo de sociedad donde la creación, modificación y distribución de la información forma parte esencial de su actividad económica y social. Se considera específico de esta sociedad el uso de las Tecnologías de la Información (TICs) aplicadas a la economía y al proceso productivo. D’aquesta manera s’entén que les noves tecnologies són quelcom molt important i que esdevenen un element de poder en aquesta nova societat.

L’escola en canvi, no ha evolucionat de la mateixa manera que la societat. Els centres educatius s’han quedat enrere, no es desenvolupen al mateix ritme i això provoca que existeixi una diferencia molt gran entre el funcionament de la societat i el de l’escola (que teòricament és el bressol de la futura societat). Si comparem les aules d’avui en dia i les de fa vint-i-cinc anys no podem dir que hagin canviat gaire, ni en forma ni en contingut. En canvi, si parlem de tecnologia, gairebé podríem dir que ha nascut i s’ha fet adulta en aquests anys. D’aquesta manera als centres educatius no treballen tot el que haurien amb el que, en la societat d’avui, és l’eix vertebrador: les tecnologies de la informació i la comunicació.  

Per una banda tenim un factor en contra que és que l’escola no avança al ritme amb que ho fa la societat. D’altra banda, per poder aconseguir el ritme i el nivell de la societat en el que a TIC és refereix cal un gran esforç i molt de treball per implantar les noves tecnologies a totes les escoles i usar-les d’una forma adequada. Això però no només implica comprar material sinó també formació. Tant dels mestres com dels alumnes. Els primers han d’aprendre per dos motius: per estar al corrent del que succeeix en la seva societat i per poder impartir classes eficients amb les TIC. Els segons, que ja han nascut en aquesta societat plenament informatitzada, han de ser capaços de dominar sense dificultat les tecnologies ja que des de que neixen formen part d’aquesta societat que demana un elevat grau de competències en les tecnologies de la informació i la comunicació. 

Tot i que actualment s’està duent a terme una adaptació de tots els centres a la nova educació mitjançant les TIC (un ordinador per a cada nen a secundària, per exemple) això no és suficient. Primer cal que els mestres, els que han d’impartir classes amb aquest nou material, el sàpiguen utilitzar. És a dir, cal formació. Diàriament trobem novetats que ens obliguen a reciclar-nos i fer cursos formatius per poder seguir el trepidant ritme d’evolució que porta la tecnologia. La formació no s’aconsegueix només amb un curset d’alfabetització de les noves tecnologies. Cal més. Cal renovar-se, reciclar-se, formar-nos constantment, informar-nos i interessar-nos per les novetats del món de la tecnologia i les seves possibilitats. Hem de saber què ens rodeja, què hi ha a la nostra societat, amb què podem treballar i que ens pot ser d’utilitat per fer les nostres classes.

La formació, però, ha de començar des del principi. Els infants que ara comencen la seva escolarització ja estudiaran rodejats de tecnologies però el meu cas no ha estat així. Actualment estic a segon any del grau d’educació infantil amb l’objectiu de ser mestra d’aquests infants que ja entren a l’escola sabent utilitzar un ratolí o un mòbil. Si jo vull fer classes en aquests nens amb les noves tecnologies també m’hauré de formar primer. Tot i que estic a la universitat formant-me no m’ensenyen a utilitzar les tecnologies que actualment s’utilitzen a les escoles. A la universitat no hi ha cap pissarra digital a cap aula. Quan acabi els meus estudis i em posi a treballar hauré d’emprar diàriament la PDI quan mai n’he pogut utilitzar una. Llavors, paradoxalment, jo m’hauré d’actualitzar pel meu compte tot i que acabi de finalitzar la carrera que en principi m’havia de formar per ser una professora competent en tots els àmbits que es treballen a l’escola, incloent les TIC. És a dir, el centre de formació de mestres està encara més endarrerit que l’escola, no respon a les necessitats de la societat que demana que els seus integrants, cada vegada més, estiguin alfabetitzats.