Són útils les tic a l’escola?

Tradicionalment quan els pares desitjaven posar-se en contacte amb el tutor del seu fill o filla havia d’escriure una nota a l’agenda del seu fill i esperar a rebre una resposta. En cas en que volgués consultar una informació determinada del funcionament del centre o d’alguna activitat concerta havia de trucar a l’escola o presentar-s’hi personalment per tal de resoldre el seu dubte.Ara podem obtenir resposta a molts dels nostres dubtes d’una forma més ràpida mitjançant els espais virtuals de que disposen les escoles on exposen diverses informacions que poden ser d’interès per a les famílies.

Així doncs podem dir que les noves tecnologies són útils pel que respecta a la comunicació família escola ja que facilita i agilitza aquest procés. Una pàgina web personalitzada, un moodle o un bloc són espais que permeten als familiars trobar informació sobre diversos àmbits relacionats amb l’escola i amb el treball que duen a terme els infants. A més a més, espais com el moodle els proporciona, tant a mestres com a alumnes, la possibilitat de tenir el material que usen a l’aula i fora d’aquesta d’una forma més organitzada i accessible. 

El JClic ¿un bon recurs educatiu?

Actualment a les aules catalanes i cada vegada més a la resta d’Espanya i fins i tot en d’altres països, el JClic està adquirint una gran presència com a recurs educatiu. El Jclic és una aplicació que permet elaborar activitats de qualsevol àrea del currículum per a qualsevol nivell acadèmic. Així doncs, és una gran font d’activitats i recursos per treballar amb els nens a l’aula diversos continguts, tant les matemàtiques com la llengua o les ciències naturals, i que facilita en gran mesura la tasca del mestre. 

És desitjable una Web 2.0?

Internet ha sofert una gran evolució des del seu naixement fins avui. Fa uns quants anys només era un espai virtual on hi havia certa informació que es podia consultar però no interactuar amb aquesta. Actualment això ha canviat molt. Ara no només podem llegir la informació que esta penjada a internet sinó que nosaltres també en som creadors. Sobretot pàgines de l’estil de youtube o blocs ens permeten pujar els nostres vídeos i altres materials que nosaltres elaborem i desitgem compartir. Ja no som només receptors sinó que podem elaborar, transmetre i compartir continguts i informació amb total llibertat. Això és el que s’anomena Web 2.0: és la interacció mitjançant la creació i el compartiment d’informació que actualment permeten espais d’internet com llocs web, els blocs o les wikis.

Disney, els missatges de les seves pel•lícules i la responsabilitat dels pares

Avui en dia els infants passen el seu temps lliure davant d’una pantalla ja sigui d’ordinador, de mòbil, de tele o de videoconsola. Són potencials consumidors de pel·lícules, videojocs, sèries de dibuixos animats (o reals), etc. Molts dels pares d’aquests nens dediquen molt temps al treball o a les feines de casa i deixen en un segon lloc gaudir amb el seu fill del seu temps lliure. Això passa, en part, perquè actualment existeixen molts productes destinats a entretenir i fer passar l’estona als infants en el seu temps de joc de forma individual, sense necessitat de companyia, ni adulta ni infantil. 

El missatge ocult de les imatges i les lletres

Tots sabem que les imatges dels anuncis i la publicitat en general no està escollida perquè sí. Tenen un motiu, una intenció de cara al seu espectador que moltes vegades ens resulta difícil d’esbrinar si no som experts en la matèria. No només les imatges són escollides amb tota la intenció i amb un objectiu clar sinó que el tipus de lletra que s’utilitza, la tipografia també està relacionada amb el producte que es vol vendre i l’efecte que es vol aconseguir. És a dir, estem rodejats de missatges visuals que ens empapen diàriament d’informació i de publicitat que tenen unes “intencions ocultes”, que pretenen convèncer-nos que aquella aspiradora és la millor o que aquell home està plenament qualificat per ser president del país. Cap imatge ni cap tipografia és casual, tot té un perquè, una causa, un objectiu.

Què he après? Què no sabia i sé ara?

L’assignatura Alfabetització digital no només m’ha aportat nous coneixements pràctics i teòrics sinó que m’ha ajudat a fer una reflexió sobre el paper de les TIC en la nostra societat i en la nostra vida quotidiana. M’he plantejat el perquè de coses que abans em semblaven tan simples tan lògiques que ja donava per fet sense realment buscar un motiu vàlid que justifiques algunes de les nostres actituds davant de la tecnologia.