Disney, els missatges de les seves pel•lícules i la responsabilitat dels pares

Avui en dia els infants passen el seu temps lliure davant d’una pantalla ja sigui d’ordinador, de mòbil, de tele o de videoconsola. Són potencials consumidors de pel·lícules, videojocs, sèries de dibuixos animats (o reals), etc. Molts dels pares d’aquests nens dediquen molt temps al treball o a les feines de casa i deixen en un segon lloc gaudir amb el seu fill del seu temps lliure. Això passa, en part, perquè actualment existeixen molts productes destinats a entretenir i fer passar l’estona als infants en el seu temps de joc de forma individual, sense necessitat de companyia, ni adulta ni infantil. 

És per això que molts d’aquests nens i nenes passen molts minuts al dia asseguts al sofà o en una cadira consumint imatges sense cap o gairebé cap control. Si deixem sols als nostres fills davant de l’ordinador aquests poden navegar per la xarxa amb total llibertat i accedir a continguts que no considerem adients per a ells. Tots coneixem l’existència dels programes de bloqueig de contingut adult que eviten que els infants puguin accedir, principalment, a pàgines on hi hagi un alt contingut sexual o violent. Però aquestes no impedeixen que puguin visualitzar contingut que transmeten uns valors amb els que no estem d’acord. Per exemple, poden veure una pel·lícula en la que s’utilitzi l’amistat com a mer interès per aconseguir algun objectiu concret i després rebutjar aquesta relació. Els infants poden veure material a la tele o a l’ordinador sense gairebé cap filtre, rebent així missatges que potser no són els que desitgem que interioritzin i es que tot entreteniment té un missatge i uns valores al darrere.Per aquest motiu aquests programes de seguretat infantil no son suficient. Tant els dibuixos com els videojocs o les pel·lícules sempre transmeten uns valors encara que moltes vegades passen inadvertits, principalment perquè no ens parem analitzar-los i a pensar què hi ha darrere d’aquests.

Això ho vam poder observar i comentar a l’aula quan vam analitzar el missatge que ens transmeten les pel·lícules de la factoria Disney, aparentment innocents. Vam observar que els creadors tenen una imatge dels seus clients i consumidors que acostumen a plasmar en les protagonistes (la majoria són dones) de les seves pel·lícules sense que els que rebem aquests productes en siguem conscients ja que normalment només visualitzem aquest material amb la simple intenció d’entretenir-nos. A més, quan som petits simplement ens quedem amb una història fantàstica on els bons sempre acaben triomfant i en les quals no trobem, a simple vista, cap aspecte negatiu en els personatges “bons” que són amb els que ens identifiquem habitualment. D’altra banda, hem de tenir en compte que quan som tant petits ens costa treball reflexionar sobre aspectes que, en ocasions, son força abstractes: com els efectes dels nostres actes en els sentiments dels altres o la importància de mantenir valors com l’amistat i no deixar-se manipular.

Extreta de mirandoenlared.blogspot.com

Amb tot això considero que la responsabilitat d’evitar que arribin als nostres fills valors que no ens agraden o amb els que no hi estem d’acord és dels pares i, en menor mesura, també dels mestres. Considero que els valors no s’interioritzen simplement veient una pel·lícula tot i que un bombardeig constant d’aquestes amb valors negatius si que pot aconseguir que els acabem assumint com a propis, especialment quan som petits i no tenim gaire capacitat per discriminar-los i jutjar-los segons els nostres propis criteris. Per això, tot i que les pel·lícules de Disney en ocasions també transmeten valors poc desitjables (tenim una petita mostra molt ilustrativa en la imatge de les princeses Disney extreta del web mirandoenlared.blogspot.com), el seu visionat no implica assumir-los, sinó que això dependrà de l’educació i de l’entorn social on creixem.