Què he après? Què no sabia i sé ara?

L’assignatura Alfabetització digital no només m’ha aportat nous coneixements pràctics i teòrics sinó que m’ha ajudat a fer una reflexió sobre el paper de les TIC en la nostra societat i en la nostra vida quotidiana. M’he plantejat el perquè de coses que abans em semblaven tan simples tan lògiques que ja donava per fet sense realment buscar un motiu vàlid que justifiques algunes de les nostres actituds davant de la tecnologia.

Per una banda he aprés a crear entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge (EVE/A). Jo empro aquests entorns des de primer de batxillerat ja que el meu institut tenia moodle i algunes tasques les havíem d’entregar puntualment de forma virtual. Però la veritat és que gairebé mai utilitzàvem aquest espai per això no coneixia gaire bé quines eren les seves possibilitats i no em semblava que tingués cap atractiu ja que pensava que un fòrum, per exemple, no té cap sentit a internet si el podem fer a l’aula. Des de que estic a la universitat i utilitzo més aquest espai he vist que sí que en té de sentit ja que moltes vegades a classe deixem inacabats alguns debats molt interessants per falta de temps i si tenim un espai on continuar la discussió ho podem aprofitar a més a més de proporcionar articles interessants relacionats amb la matèria als companys, per exemple. Amb aquesta assignatura he aprés a fer un moodle, una wiki, una webquest, un bloc i altres materials que considero que tenen moltes possibilitats per treballar-los, especialment en el meu futur com a mestra.

D’altra banda, també he aprés que tant les imatges com la tipografia dels documents que creem s’han d’escollir amb més criteri que no pas només l’estètic ja que, encara que no ens ho sembli, les característiques d’una lletra ens transmet més o menys formalitat, és més adient per un context infantil (un joc) o per un administratiu (currículum vitae). A més a més, he aprés algunes nocions bàsiques de Photoshop i he descobert la quantitat de possibilitats que ofereix i per això m’agradaria saber-lo fer anar una mica millor tot i que crec que aquest programa no serà tant útil com un moodle en un escola d’educació infantil, principalment per la dificultat de domini i la necessitat de precisió a l’hora d’usar-lo.

La veritat que abans d’iniciar aquesta assignatura era una mica reticent a l’implantació de les noves tecnologies en les aules escolars. Ara, en canvi, ho veig més clar, hem d’introduir les TIC a les classes sempre i quan tinguin un perquè justificat, és a dir, quan les emprem amb uns objectius concrets i específics que ens permetin treballar aspectes que no podem amb un paper. Com ja he mencionat en aquest bloc l’escola està molt retrassada en comparació amb la societat per això trobo un sensesentit rebutjar les TIC a l’escola si tenim en compte que formem part de la societat de la informació i que negar-nos a acceptar-les l’únic que ens aporta és més retràs respecta la societat en la qual convivim i formem. Per això considero que hem d’introduir les tecnologies a l’aula d’una forma natural tal i com ha passat amb la societat. Les tecnologies no ens són cap element estrany, les usem en tots els àmbits, per què no a l’escola? Simplement els hi hem de saber donar l’ús correcte.

Donar-los l’ús correcte implica que, en primer lloc, hem de saber utilitzar el material que farem servir. Si no coneixem gaire bé el material que utilitzarem amb els infants o que presentarem als pares, segurament ens trobarem amb dificultats i amb dubtes de seguida. Per saber quines són les possibilitats que t’ofereix un material primer l’has d’haver utilitzat diverses vegades per així conèixer els seus aspectes positius i els negatius. Per exemple, al realitzar aquest bloc jo no sabia que es podien canviar totes les lletres (de les entrades, els títols, les pestanyes, tec.) i això ho vaig descobrir a mesura d’anar provant per descobrir les possibilitats que m’oferia aquest programa. El JClic (del qual ja n’he parlat en aquest bloc) ofereix aventatges però també té desaventatges importants que hem de tenir en compte si el volem utilitzar. Així doncs, tant per saber què podem arribar a fer i quins problemes ens trobarem al utilitzar-lo és millor haver-lo emprat unes quantes vegades abans de presentar-lo als companys, els pares o els alumnes.

Donar un ús correcte a les TIC a l’aula també implica que hem de canviar la metodologia. Com ja he dit en una altra entrada d’aquest bloc, és important que la implantació de les noves tecnologies a les classes no sigui sinònim de substituir el paper i el llapis en lloc d’aquestes perquè no cal gastar-se milers d’euros en aquest material i temps en la preparació de noves activitats si aquestes es poden dur de la mateixa manera amb un paper. La que tenim davant és una tasca costosa i difícil per la gran quantitat d’anys que portem fent servir la mateixa tecnologia però és important que tinguem en compte que les TIC ens ofereixen una eina molt important per millorar-la i oferir així una educació més completa i en concordança amb els temps i la societat de la informació.